Fa uns anys, quan jo era l'alumna, i vam tenir a l'abast aquells "dinosaures" anomenats ordinadors personals, semblava que tardaríem anys en experimentar una nova revolució tecnològica d'aquestes característiques. Jo, com molts d'altres d'aquella generació, arraconava la meva estimada Olivetti i em llençava de cap, sense tenir en compte la fondària, en aquest immens oceà que ha acabat essent el món digital. Aquell llenguatge de programació, aquells llistats inacabables de lletres i símbols, aquell temps d'espera, justificat, que necessitava el nostre ordinador per processar-los... quins records!!! Només l'instint de supervivència, i crec que puc generalitzar, ens feia seguir al peu del canó. D'aquestes beceroles fins avui hi ha hagut avenços trepidants en aquest camp. Com a professora sempre he tingut inquietuds per no desvincular-me d'aquest entorn, però he de reconèixer que en algun moment ha passat el tren i jo m'he quedat a l'estació, esperant la propera parada. Sobretot me n'adono quan davant meu tinc alumnes de 16 a 18 anys que han crescut envoltats d'aquestes noves tecnologies i que ja les tenen integrades en el seu dia a dia. Jo he de fer l'esforç d'encabir-les dins del meu dia a dia, però en tinc moltes ganes i crec que les possibilitats que m'ofereixen les eines Web, em poden ajudar moltíssim, ara que la revolució arriba a les aules en forma de llibre digital. En fi, desitjaria, a veure si ho aconsegueixo, que aquestes eines digitals em servissin, a més, per fer via al costat i no al darrere, dels meus estimats i enxarxats alumnes.
Salut,
Ester Melet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada